Informació i reserves: 977 167 725
turisme@arbocenc.cat

Església de Sant Julià

Esglsia de Sant Juli de lArbo

Coneguda com la catedral del Penedès, per les seves grans dimensions, l´església de Sant Julià de l´Arboç va començar a construir-se cap al 1630 i les obres es varen finalitzar cap al 1650. A l´admirar la gran nau central de l´edifici i el curt període de 16 anys que va caldre per construir-la, es pot avaluar el gran esforç que va suposar per una vila, en aquell moment, d´escassos 900 habitants la consecució d´un projecte d´aquesta magnitud; i més, tenint en compte que, entre tant, es desenvolupava al nostre país la Guerra dels Segadors (1641-1659).

L'església de Sant Julià s'assenta sobre l'antic temple d'estil romànic disposat perpendicularment a l'actual, i que degut als terratrèmols ocorreguts al principat durant el S. XV es trobava en un estat ruïnós. Algunes parts de l'antiga església son encara avui observables a la Capella dels Dolors. Tant l'església actual com l'antic temple romànic han estat dedicats a Sant Julià, màrtir d'Antioquia, la festa del qual es celebra el 9 de gener.

La nau central fa 40 metres de llarg per 20 d'ample, i la volta s'aixeca a uns 20 metres de terra. El altars laterals son en nombre de sis a cada costat, o sigui un total de dotze. La façana principal és de renaixement tardà flanquejada per dues torretes a les cantonades, que s'aixequen fins a 28 metres. La porta és d'arc de mig punt i concebuda com un arc de triomf, a cada costat hi ha dues fornícules entre un parell de columnes toscanes, on hi trobem escultures dels copatrons de l'Arboç, Sant Justí i Sant Fortunat, i Santa Càndida i Santa Victòria. Està presidida per una altra fornícula amb la imatge de Sant Julià, i a sobre un gran rosetó neoromànic, en que hi havia un vitrall emplomat. A més d'aquesta obertura la llum li ve donada per disset finestrals de uns 5 metres d'alçària a tot l'entorn, i situats per sobre dels altars laterals.

Abans de la Guerra Civil l'església de Sant Julià tenia un magnífic retaule a l'altar major i un orgue. Aquesta església i tota la riquesa que atresorava fou cremada la nit del 21 al 22 de juliol del 1936, i encara que va salvar-se la nau, es va perdre tot el seu valuós contingut. Les obres de restauració i el disseny de l'actual baldaquì són de l'arquitecte Pere Cendoya i la imatge de Sant Julià és una talla de l'escultor Frederic Marés.

Adossada al mur de llevant es troben les restes de l'anterior temple del segle XII, que avui coneixem amb el nom de Capella dels Dolors. La situació d'aquest antic temple era perpendicular de l'actual, del qual, al fer-se el nou temple en fou enderrocat la meitat. A la capella de la dreta es conserven els primers escuts de la vila tallats amb pedra.

El detall més important d'aquesta part de l'antiga església son les restes de les pintures francogòtiques que decoraven el seu tester, pintades entre 1309 i 1315, i que foren recuperades l'any 1968. En elles hi podem veure un retaule central amb la representació de L'Arbre de la Vida, unes escenes de la vida dels Sants Joans a l'esquerra i una Epifania i un Davallament de la Creu a la dreta.

El conjunt arquitectònic de l'església de Sant Julià de l'Arboç, per la seva rellevància dins del patrimoni cultural català, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric, el 8 de novembre de l'any 2007.